escates

e  s  c  a  t  e  s

 

jo anava cuirassada

d’un pòsit adormit

que no s’adia […]

quan vaig bastir-te el jaç

d’aquella pertinença tan altiva,

de l’ombra que onejava

la meva cambra obaga

i que era tornaveu d’un riu

que vorejava la follia […]

 

des de el sopluig del gorg,

jo peix

n’entrava i en sortia

redecorant l’estol

dels teus alés dispars,

de les teues faccions

resseguint els meus dits

a les tentines

 

tot just en aquell temps

de tarda allargassada

tot just en aquell temps

d’escates  malferides

 

carmina ral

escates

Anuncis