la llengua

érem de pell lluert,

l’escata tendrá,

el mull lluent d’etzib

entre les gebres,

éra llisca de còssiga

per la crinera,

éra el reüll de la primera

por de la pols remoure[…]

 

éra amidar tardor

pel tremolor del coure,

érem un peu de rei,

una bureta

tenallant la color

per mesurar-la freda

la tija enterca, sola,

la fe sinèrgia

que n’érem prop del  moll

entrepussant la llengua

acost  la  selva llarga

allà a la Travallengua,

per recosir els pronòms

amb la liana seda

i amb el torn d’horabaixa

i la crosta plena

emmoldejar el capvespre

vora  l’estreba

 

Carmina Ral

pell-lluert