venir   d’un cor […]

 

jo duc aquell aubir

que etziba la falcada

i du el desfog del riure

per córrer la gandaina,

un bandereig de cama

asmat bellmig la barza

i enmig gleva de baia

i de garriga blava

l’escaleta a tocar

un bot de figa verda

que acota el capciró

suspès de la baumada,

 

jo duc el dol aquell

dedins la sang traïda

i el bateg a la pell

que punxa desfermat

com si ferís un cor

el grilló que em bleïa

i fa basta i teixeix

i regalima

un bassal foradat

tot vermell de sanguina[…]

 

carmina ral

(Aquests versos el he bastit amb mots  que contenen els trets lingüístics    de la parla tradicional de la comarca de la Conca de  Barberà i algún gir dialectal propi de les Illes Balears)

 

venir-dun-cor

 

efímer

 

del llumí del desig

que crema i clou

fent un corriol de vers

oriünd de certa illa,

com bàrbar extranger

que ja ve sol,

que ve despres

i du l’estranya veu

que escup la briva

i així em travessa

com sonda refractària

o escurço rabiüt

que puny de card, de sal,

brosta d’anima barda

i es fondària de gorg

i esblaima

la polpa de l’ullada,

la cicatriu d’errància

que em fere nit al cos,

orfe desposeït

d’escut i de muntanya

 

 

carmina   ral

efimer-2