que em barrin…

per clamar el teu desert
aprenc a resar versos,
qui sap si es farà oasi
d’acròbates que grimpen
el temps entre xipresos

qui sap si dins el prec
t’habitarà l’exili,
desnonarà paraules
farà que ja ni em miris…

i es que ara tinc tant fred
a l’hostal dels poetes…

que no em vegin entrar
per portes ni finestres!

que em barrin les escales!

que  porto dins les venes
tristeses que son plantes…

carmina ral

porta

Anuncis

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out /  Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out /  Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out /  Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out /  Canvia )

S'està connectant a %s