bales

no vull témer la bala
que torna en argent viu
la  sang dintre la ràbia
no vull témer aquell  riu…

no vull témer la bala
que fa sota els genolls
un forat gros i esberla
l’escorça de tants troncs,

no em vull tallar les cames
per paura del congost,
sols habitar els estòmags
d’aquells que ja no hi son…

carmina ral