ranqueig

has menystingut la neu
tacada de sang blava
i  ofegant-la,  la fons,
dintre  el cubell  rosat
on vessa la vesprada,
en el fons…temorós del tedi natural
que dins la simetria
acaba per trencar
la dolça pertinença inofensiva…

desitja els ulls que han vist
mudar en la teva pell
la pell bessona de totes les escorces
i que en l’oblit arrisquis
el breu enganyatall de la memòria,
que et faci treva vers la vida
aquell subtil ranqueig
on la paràlisi
fa temps que s’endevina…

carmina ral

ranqueix

Anuncis

2 thoughts on “ranqueig

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s