com un desig

 

com  un desig travat damunt l’escorça dura,
el regalim diürn de pluja
m’anega  i no s’atura,

que muda ve la llum…
i com s’esbrava
l’escomesa del raig
còmplice de tenebra inconeguda

no en te la culpa el vent
que ja  prou  bufa,
ni la claror somorta
dins l’inapel·lable esguard
de la retina buida,

només el silenci…
adobant la frontissa de la veu fugida
fa descendir la vela
lenta i enterca…
com la vida

 

catmina ral

pluja

Anuncis

i el vent…

i  el vent em va guiar
vers la dolça indefensió de la terra llunyana…
vaig travessar ciutats
amb freda boreada
i  petja previnguda
damunt la rònega sorra de la duna,
guanyant  carrer al desert,les voltes i arcbotants,
les gòtiques columnes
i més al fons…enfilant l’azimut,
el suau perfil de la  porpra sanefa
des  d’on sotja  el demiürg
la fràgil mare-selva,

he olorat la crinera tacada del lleopard
el sensual perfil de la carnosa heura
arrapant-se a la pell de l’assolat palau
on procreà  la dea,

he vist dins la llacuna
que llisca  el fons rosat
Hermes Trimegist emergint al captard
escampant   del darrer sol  l’essència
i dins  l’ordre diví  qui sap  si imaginant
un nou  vorall  extraviat de l’existència…

carmina ral

hermes

del joi

del joi que amara el seny
cruix el reteniment…
que tanta força te l’amor
com desig paquiderm
i de tant d’inventar-lo
l’he anat escatant
i ja es grafit frevolenc
que ni guixa mot ni enravena pensa ment
i allavors…
quan minvat el  carbó,
faci una línia erma sense taca
ni  os,
em faré jo, de transparent, marcida…
punxa desclavada
d’un estel d’Orió
i endins  la vri lasciva
de la sang del  Centaure
en el gresol fecund, argilós i traquini
‘niré jo …a  inmolar-me

 

carmina ral

 

joi

com un bocí…

com un bocí de nit cosit
a l’escullera…
així la meva pell
panteixa en el galop
salvatge de les eugues,
espurnejat el fosc com un mormol de lluna,
tota trenada de flames la crinera,
quan no les pugui haure la roada i la tempesta
esborrarà  la mar la mort de la tenebra,
la singladura de la llum a l’horabaixa
fendint la teva absència…

carmina ral

com un boci

tales

tantes tales…
un arbre del bosc
per cada germà,
un arbre per soldat…
-no hi haurà ombra-
ni compassió per l’abrussat,
ni  taud de pi pel caigut…
només clivella,llangardaix,
latitud

carmina ral

tales

sarment

m’has crescut del  moll
com l’enterca planta
que em sembràren al nom
i va fer-se sarment

un  preuat planter
del que algú  em prevenia,
prò…que hi ha més innocent,
més indefens que la pell?

dessota el rastre humit
de saba a l’horabaixa
l’ocell de la sivina
quin es el dol que tem..

 

carmina ral

sarment