gràcies per conjugar….

 

vindico les gramàtiques…
tot just per conjugar
les línies que separen aquests béns
d’aquells  mals…
i els tempos fets andantes
dels  verbs elementals…
mots que plegats esquiçen
i escometen les paus :
com casa o perdó o joc o ves entrant…
que habiten territori
d’algun vers versemblant,
o paraules-fretura
acres  i  esgarraposes,
com saliva mordaç
que etziben   les  llimones
que fan el desarrel…la mar de fons…
el plor…la por de l’altra por…

i evoco Fleur du Mal
i canto…Maldoror…

prò que resti al final
l’idioma del  parlar…!

 

carmina ral

1ec8823821b0bbbf3d068061fe51bc23-2

Anuncis

Ara que…

Ara que avança infam
aquesta música de torb desarrelant…
la tendra rosa que s’arrapa a l’ampit,
ara que com la flaira fugaç d’una caricia
es en el cor potser…
d’escull,de molsa i gebre
on la paraula llisca,
aquesta llengua de vers independent
que no ha apressat l’ocell de la poesia…
només gavià que bada tros de cel,
tan sols vol contendit,un batre encara,
que en cada mos agrest…s’endú besada

 

carmina ral

foto-una-caricia-1

potser unes ales…

potser unes ales negres
tot disgregant el temps
han encebat de fàtues refulgències
els anhels…
potser la ma innocent
en transgredir la verba
ha d’atiar el brandó
per ser també en el rinxol
l’afany de la lluïssor
i insubmissa la llengua…
el rastre de l’estirp
sitjar entre la malherba
ans no ens furti la pàtria
aquell malèvol rapinyaire de la nit…

 

carmina ral

com unes ales

hi ha un llim…

hi ha un llim on s’empremten els somnis
com  paraules sobre el palimpsest…
son retall d’aquell pòsit que assola
sense esborrar mai del tot el secret…
i em travessa com cristall daltònic
on es deixa fendre l’escorça del vers
i enganxat al  llavi de la lluna
els seus asteroides davallen  incerts…

he obert la  gàbia als meus  ulls glaucs
que es buiden
com es desintegra un prisma  evanescent
aigües calmes que el temps cicatritza
tot esmicolant la pluja en minúsculs fragments…

carmina ral

Hi ha un llim.jpg

com passió…

com passió que’m batzega…
ets un peix a les temples
quan de nacre i de closca
em vas fent mareperles
i en la devota avidesa de la pell
amares  volences

si pogués romanir
dins el tou embolcall
que estrafà la dúctil
llepolia de les ombres…

prò curulla del  zel
faig de tempesta escorça
car dessota el peu  núbil
fan niu les  colobres…

carmina ral

com