hi han cimeres…

hi han cimeres sagrades…
artèries que es fan ceps,
a les brises dels pàrams
invisibles senders…
i a la molsa enterrades
la guarda d’aquells Lars,
la  nit feta paraula,
partícules d’un temps…

hi han uns còdols de  bassa
que he deixat dins el forn
a coure amb les fogasses
per desvetllar el record
que a mil·lers de kilòmetres…
on vessàrem  passions
i on de lava ens foníem
allà…jo encara hi sóc…

carmina ral

cimeres

Anuncis

que senzill…

 

que senzill que seria
d’un sol cop de vent
espolsar la sorra
que encrosta  la pell
o…potser fregant
amb manyopla de crin
encertar a badar
aquell vestit  a bocins,
que’m redoli l’esquena
el sediment…
descloent  rescloses
respirar el clivell
i fer-me marjada
d’antic pensament,
puix l’aridesa es taca
i adhuc revesteix
tota l’íntima fondària
dels anhels…

carmina ral

que senzill

als ulls…

 

als ulls un verd d’oliva…        
al pit…vellut d’ametlla a punt de madurar,
prò a la fi…de  corfes adherida,
sóc bígar resistint fora la mar
que a la pell mareperles m’han fet vincle
i  prou que’m dol d’escata…despullam,

l’equivoc entrellum vora tardor desnia
ambigües tremolors d’amor inconegut…
si arriba un feix de lluna 
que’m clogui les ferides !
amb la tebior blana del  seu dir nocturn…
  
o que  la terra audaç  alenant odissees
m’aferri a l’espadat al davallar lluïssors,                                    
que des de les arrels fins les agulles primes
si m’ha de fer triar… destriaré  amargors

 

carmina ral

620a2bb15b51c87e78f6fa02be7725e6

conrea’m…

quan sentis l’esma pura
partint-te els omòplats
i et bategui  a l’espatlla
l’anhel eixordador
que diu el batre aurat…
conrea’m la memòria
vençuda per les aigües
i renta’m de l’oblit
de l’ombra infecundada
d’aquell arç enardit
que creix salvatgí  i lliure
mortificant les boires…
i atorga’m fondalada
per fer dormir els teus dits
que eterna vel·leïtat es fruïció perible
i que la saba bruixa de les roses de nit
hidrati la poesia  de l’arbre de l’estim…

carmina ral

e84ddec55a808b13264c0a7c79416de7