als ulls…

 

als ulls un verd d’oliva…        
al pit…vellut d’ametlla a punt de madurar,
prò a la fi…de  corfes adherida,
sóc bígar resistint fora la mar
que a la pell mareperles m’han fet vincle
i  prou que’m dol d’escata…despullam,

l’equivoc entrellum vora tardor desnia
ambigües tremolors d’amor inconegut…
si arriba un feix de lluna 
que’m clogui les ferides !
amb la tebior blana del  seu dir nocturn…
  
o que  la terra audaç  alenant odissees
m’aferri a l’espadat al davallar lluïssors,                                    
que des de les arrels fins les agulles primes
si m’ha de fer triar… destriaré  amargors

 

carmina ral

620a2bb15b51c87e78f6fa02be7725e6

Anuncis

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out /  Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out /  Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out /  Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out /  Canvia )

w

S'està connectant a %s