potser un vell blues…

potser un vell blues tocant…
o l’excusa del vers
amb la rima assonant,
plaer tan d’incert de futur ignorat…
conciència de coincidència
infaust choc frontal
que escapa al control
i em fa presa com Dafne
al llorer de l’amor…
o em fa Sierva Maria
d’aquell  dimoni foll
i d’estat de setge
hostatge sense por…
que enlluer-na de far
i va fonent a blanc
o  es com la poesia
una qüestió ventral
que entre els dits i la boca
urgent…cal abocar
 

carmina ral

blus

Anuncis

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out /  Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out /  Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out /  Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out /  Canvia )

S'està connectant a %s