hi ha un forat…

hi ha un forat
de mans gastades…
un forat de rels que escupen
encenalls que han madurat
el furor de les paraules…
i que no ha sigut capaç
d’engolir-me  aquest verí
que es privilegi de l’ànima
i la penja desmembrada…
de les ombres de la tija
al llindar de la liana
i a les branques de vellut
d’aquell déu emmetzinat
que somia incertituds…
tan serenament confós
com voluptuós Tannhäuser,
sempre embadalit de bosc…
de desig inabastable…d’immolar-se

 

carmina ral

 

hi ha un forat

Anuncis

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out /  Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out /  Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out /  Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out /  Canvia )

S'està connectant a %s