dies…

dies sense cap mot
per fer dreçar paraula…
sento els crits de la veu
vessant-me els ulls de parla…
dies de giravolt,
d’espiral  oxidada,
glapir dels aigüerols
que han fet bassals de nit
emmirallant  de rou
tota la fosca blava…

dies de peu descalç,
tentina emparaulada
per no petjar escampall
de sal feta deriva…
sibil·la en sóc d’un mar
i en prenc la plaentia
-la bala del desig
d’una arma enterbolida-

carmina ral

dies

Anuncis

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out /  Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out /  Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out /  Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out /  Canvia )

w

S'està connectant a %s