jo conversava amb l’aire
entre les branques,
l’aroma de l’autumne….el seu encís,
inventava respostes a les pauses…
del meu bosc,eres tu,déu imprevist
la veu que et vaig donar jo vaig jugar-me
tot apostant als daus de l’avenir,
tatuades duc sentors a cau de llavi
a ferro sotragat de mitjanit…
vençuda d’un desfici inhabitable
viatjo en aquest tren que dins l’oblit
em brama la memòria i la clausura
en rendició de flama convertit
i allargassa l’espurna que acompanya
-entre els riells- les bromes…
del desig
carmina ral
Alló barbar dins meu 