camí…

camí que davalla
com rasant de llàgrima…
drecera  argentada
mossegant tristors,
camí que fet d’aigua
s’ha endut la garlanda
del cap de la fada,
del bec del colom,
camí assedegat
sense empar de rosada
que apaivagui escletxa
que assossegui el gorg…
camí del graffit
que perboqui els mutismes
de totes les boques del món…

bell camí  de  vers
escrit amb spray groc…

carmina ral

siga-el-camino-amarillo-1

Anuncis

ara que tinc el cor…

ara que tinc el cor
palpitant les entranyes,
que m’ha quedat el séc
aviciat  d’emmotlla’m
al persistent desert
de les cendres amables…

ara que’m puny la pell
l’efímer  espurneig
d’aquells somnis surant
les llunes foradades…

es quan vetllo un desig
aliat de robines
projectant el mossec
de la boca del temps
vers parets d’un present
abillat  d’ombres xines…

carmina ral

Mairena4-1

hi han cimeres…

hi han cimeres sagrades…
artèries que es fan ceps,
a les brises dels pàrams
invisibles senders…
i a la molsa enterrades
la guarda d’aquells Lars,
la  nit feta paraula,
partícules d’un temps…

hi han uns còdols de  bassa
que he deixat dins el forn
a coure amb les fogasses
per desvetllar el record
que a mil·lers de kilòmetres…
on vessàrem  passions
i on de lava ens foníem
allà…jo encara hi sóc…

carmina ral

cimeres

que senzill…

 

que senzill que seria
d’un sol cop de vent
espolsar la sorra
que encrosta  la pell
o…potser fregant
amb manyopla de crin
encertar a badar
aquell vestit  a bocins,
que’m redoli l’esquena
el sediment…
descloent  rescloses
respirar el clivell
i fer-me marjada
d’antic pensament,
puix l’aridesa es taca
i adhuc revesteix
tota l’íntima fondària
dels anhels…

carmina ral

que senzill

als ulls…

 

als ulls un verd d’oliva…        
al pit…vellut d’ametlla a punt de madurar,
prò a la fi…de  corfes adherida,
sóc bígar resistint fora la mar
que a la pell mareperles m’han fet vincle
i  prou que’m dol d’escata…despullam,

l’equivoc entrellum vora tardor desnia
ambigües tremolors d’amor inconegut…
si arriba un feix de lluna 
que’m clogui les ferides !
amb la tebior blana del  seu dir nocturn…
  
o que  la terra audaç  alenant odissees
m’aferri a l’espadat al davallar lluïssors,                                    
que des de les arrels fins les agulles primes
si m’ha de fer triar… destriaré  amargors

 

carmina ral

620a2bb15b51c87e78f6fa02be7725e6

conrea’m…

quan sentis l’esma pura
partint-te els omòplats
i et bategui  a l’espatlla
l’anhel eixordador
que diu el batre aurat…
conrea’m la memòria
vençuda per les aigües
i renta’m de l’oblit
de l’ombra infecundada
d’aquell arç enardit
que creix salvatgí  i lliure
mortificant les boires…
i atorga’m fondalada
per fer dormir els teus dits
que eterna vel·leïtat es fruïció perible
i que la saba bruixa de les roses de nit
hidrati la poesia  de l’arbre de l’estim…

carmina ral

e84ddec55a808b13264c0a7c79416de7

hi han músiques…

hi han músiques llunyanes…
imants de l’ànima…
heures enfiladores
que des del forcat més alt de les escorçes
enyoren les arrels, les seves boques…

de ben nina vaig aprendre a sospitar de les distàncies
des que el rossinyol aquell…
tot batent les tendres ales
va captivar-me amb el so que lliscava les carenes,
de tant alt que em va abocar el seu primfil a les orelles…
que vaig saber de les coses exiliades
i de com…encara cremen,
de la fragància dels pètals allitats per la grafia
d’algunes cartes groguenques,

vaig saber dels pensaments
travessant com meteorits
la pulsió de les perseides…

carmina ral

musiques

et deixes endur…

et deixes endur pel èxtasi tatuat
que travessa les capes fins arribar al moll…
el moviment fluent,voluptuós,carnal,
coreografia d’extremitats alçant el vol…

provenim del silenci que prediu la fam,
habitem…
com el fred o el vagareig erràtic de la sang,
l’enigma de ser un enfront  el món,

pr’ò… ¿i si som també els límits d’un cos
reproduïnt l’oasi decadent…
la dàdiva emparaulada per les ombres…
la mutilació  del temps dins el miratge evanescent,
la pell del tràngol travessant
la masa infèrtil de la llum salvatge
d’aquest forat pregon que tot ho empasa?

carmina ral

OLYMPUS DIGITAL CAMERA

gràcies per conjugar….

 

vindico les gramàtiques…
tot just per conjugar
les línies que separen aquests béns
d’aquells  mals…
i els tempos fets andantes
dels  verbs elementals…
mots que plegats esquiçen
i escometen les paus :
com casa o perdó o joc o ves entrant…
que habiten territori
d’algun vers versemblant,
o paraules-fretura
acres  i  esgarraposes,
com saliva mordaç
que etziben   les  llimones
que fan el desarrel…la mar de fons…
el plor…la por de l’altra por…

i evoco Fleur du Mal
i canto…Maldoror…

prò que resti al final
l’idioma del  parlar…!

 

carmina ral

1ec8823821b0bbbf3d068061fe51bc23-2

Ara que…

Ara que avança infam
aquesta música de torb desarrelant…
la tendra rosa que s’arrapa a l’ampit,
ara que com la flaira fugaç d’una caricia
es en el cor potser…
d’escull,de molsa i gebre
on la paraula llisca,
aquesta llengua de vers independent
que no ha apressat l’ocell de la poesia…
només gavià que bada tros de cel,
tan sols vol contendit,un batre encara,
que en cada mos agrest…s’endú besada

 

carmina ral

foto-una-caricia-1