conrea’m…

quan sentis l’esma pura
partint-te els omòplats
i et bategui  a l’espatlla
l’anhel eixordador
que diu el batre aurat…
conrea’m la memòria
vençuda per les aigües
i renta’m de l’oblit
de l’ombra infecundada
d’aquell arç enardit
que creix salvatgí  i lliure
mortificant les boires…
i atorga’m fondalada
per fer dormir els teus dits
que eterna vel·leïtat es fruïció perible
i que la saba bruixa de les roses de nit
hidrati la poesia  de l’arbre de l’estim…

carmina ral

e84ddec55a808b13264c0a7c79416de7

Anuncis

hi han músiques…

hi han músiques llunyanes…
imants de l’ànima…
heures enfiladores
que des del forcat més alt de les escorçes
enyoren les arrels, les seves boques…

de ben nina vaig aprendre a sospitar de les distàncies
des que el rossinyol aquell…
tot batent les tendres ales
va captivar-me amb el so que lliscava les carenes,
de tant alt que em va abocar el seu primfil a les orelles…
que vaig saber de les coses exiliades
i de com…encara cremen,
de la fragància dels pètals allitats per la grafia
d’algunes cartes groguenques,

vaig saber dels pensaments
travessant com meteorits
la pulsió de les perseides…

carmina ral

musiques

et deixes endur…

et deixes endur pel èxtasi tatuat
que travessa les capes fins arribar al moll…
el moviment fluent,voluptuós,carnal,
coreografia d’extremitats alçant el vol…

provenim del silenci que prediu la fam,
habitem…
com el fred o el vagareig erràtic de la sang,
l’enigma de ser un enfront  el món,

pr’ò… ¿i si som també els límits d’un cos
reproduïnt l’oasi decadent…
la dàdiva emparaulada per les ombres…
la mutilació  del temps dins el miratge evanescent,
la pell del tràngol travessant
la masa infèrtil de la llum salvatge
d’aquest forat pregon que tot ho empasa?

carmina ral

OLYMPUS DIGITAL CAMERA

gràcies per conjugar….

 

vindico les gramàtiques…
tot just per conjugar
les línies que separen aquests béns
d’aquells  mals…
i els tempos fets andantes
dels  verbs elementals…
mots que plegats esquiçen
i escometen les paus :
com casa o perdó o joc o ves entrant…
que habiten territori
d’algun vers versemblant,
o paraules-fretura
acres  i  esgarraposes,
com saliva mordaç
que etziben   les  llimones
que fan el desarrel…la mar de fons…
el plor…la por de l’altra por…

i evoco Fleur du Mal
i canto…Maldoror…

prò que resti al final
l’idioma del  parlar…!

 

carmina ral

1ec8823821b0bbbf3d068061fe51bc23-2

Ara que…

Ara que avança infam
aquesta música de torb desarrelant…
la tendra rosa que s’arrapa a l’ampit,
ara que com la flaira fugaç d’una caricia
es en el cor potser…
d’escull,de molsa i gebre
on la paraula llisca,
aquesta llengua de vers independent
que no ha apressat l’ocell de la poesia…
només gavià que bada tros de cel,
tan sols vol contendit,un batre encara,
que en cada mos agrest…s’endú besada

 

carmina ral

foto-una-caricia-1

potser unes ales…

potser unes ales negres
tot disgregant el temps
han encebat de fàtues refulgències
els anhels…
potser la ma innocent
en transgredir la verba
ha d’atiar el brandó
per ser també en el rinxol
l’afany de la lluïssor
i insubmissa la llengua…
el rastre de l’estirp
sitjar entre la malherba
ans no ens furti la pàtria
aquell malèvol rapinyaire de la nit…

 

carmina ral

com unes ales

hi ha un llim…

hi ha un llim on s’empremten els somnis
com  paraules sobre el palimpsest…
son retall d’aquell pòsit que assola
sense esborrar mai del tot el secret…
i em travessa com cristall daltònic
on es deixa fendre l’escorça del vers
i enganxat al  llavi de la lluna
els seus asteroides davallen  incerts…

he obert la  gàbia als meus  ulls glaucs
que es buiden
com es desintegra un prisma  evanescent
aigües calmes que el temps cicatritza
tot esmicolant la pluja en minúsculs fragments…

carmina ral

Hi ha un llim.jpg

com passió…

com passió que’m batzega…
ets un peix a les temples
quan de nacre i de closca
em vas fent mareperles
i en la devota avidesa de la pell
amares  volences

si pogués romanir
dins el tou embolcall
que estrafà la dúctil
llepolia de les ombres…

prò curulla del  zel
faig de tempesta escorça
car dessota el peu  núbil
fan niu les  colobres…

carmina ral

com

vas venir…

vas venir com un núvol
d’aquells que porten pressa
presumint de volumens…
tan frívol i atrevit,
t’escampaves en boires
tan primes tan incertes,
tan impropi de tu gosar-te repetir…
que et dissipares tendre
quan de sobte l’esprit
invocat de tempesta
el rostre et va enfosquir…

i vaig presentir la urpada
del llamp que no es escrit…
car si més no…fou cert
que dins el nostre affaire
vas precedir la calma
abans del plugisser…

 

carminal ral

vas venir