sadollada d’escata…

sadollada d’escata
m’he internat en el bosc
ensinistrat  el tacte…
en el palp de la molsa dins les fonts
i en el pols de la terra
trobo el pàlpit  més tendre de l’escorç
que fa cruixir  la fusta
travessada d’història
estella  i fongs,

els solcs i les maranyes
esdevenint de por…
bigarrades les gemmes
sota el  crit de la branca
en morir farts d’estam
els abellots,

m’arrela com una ungla
la  clorofil·la  l’os
i só tot just  clavada 
a l’espai de les llavors…
prò em desperta de sobte
en un va i ve sinuós
la dansa transhumant
d’onada i formigó :
de nou em se, a la fosca,
voltada d’ulls de bou
sirena de bocana
allà al  Moll del Morrot…

carmina ral