Març de 2019 – Alló barbar dins meu

paraula que respira…
de vegades la paraula porta ira
paraula que suplica un copet a l’espatlla
o una infusió de sàlvia
paraula que s’asfixia
paraula de la euga quan renilla,
paraula de gavina
paraula degollada
per la ploma assassina
que mai no van ser prou
aquells vint anys i un dia
que no hi ha més oprobi
que gàbia dins un foli
una presó prohibida
amb barrots de quartilla
l’escoliosi aguda
de llengua compulsiva
de llengua que s’enterca
que s’enfila
trífida i desabrida
com un infaust trident
a reventar esclatant
tot el ventre del cel
i de la boca maconda
diluvi aiguat superb
de totes les paraules
que son fruita del temps
i anar deletrejant
la veu de la sement

carmina ral

l’objecte del desig
del jove tornaveu
que esboça de paraula
a les boques del metro
a les portes del retret
i a l’estòmag del cuc
obès i parauler
que ignorat ocupant
va emparaulant-me el dins
va devorant-me lent…

20 de Març de 2019 per carmina

algú m’ha bufat dins…
m’ha fet de vidre,
m’ha fet de vent si cap,
m’ha fet de polpa d’au
per volar lliure…
algú m’ha fet giravoltar,
m’ha fet d’argila roja
vertigen boig,flamíger,
algú m’ha fet de ritme
de torn que manxa un peu humà…
crisàlide de neu,
algú m’ha fet clepsidra
per prou vessar el desgel,
algú m’ha fet dolor,
algú m’ha fet cançó,
per esbombar cinismes…
llavors jo l’he sabut
la importància del gest
que fa el somriure:
la seda i la dolçor
d’algú que espera el foc
la guarda d’aquell cos
de qui em va acaronar
palpant la tempestat
a les parpelles tristes

sempre he sabut en mi
a la amazona invicta,
la saba descendint
prenyada de lluïssors
els viaranys d’Esmirna,
el món que fa un sol bri…
la riquesa invisible
teixida amb fil de bram
i de seïsme,
aquella que mai no serà objecte
de furt imprevisible,

sempre he volgut saber
la meva part fenícia,
la part de la sabina,
vindicar el rastre del llinatge,
l’atavisme…
la meva sang nord-africana,
la meva sang jueva,
el gresol del genoma que em feu goda,
la part que em toca mora,
la meva part heretge,
la traça dels perfils d’aquells ancestres…