Plaer de ma vida

plaer privat,físic,
molt dígit,
sense motiu ni causa…
em fa addicta al vici
de posseir paraula
i escric per tothom o per ningú alhora
expandeix  la tinta
boca que emociona
que dispara baules
sense cap pistola…
-llevi’m la fretura
del carbó botxí
que em se de la fulla
l’esguard pelegrí-
amb aquest desig natural d’existir
que m’ha fet la set de la set de llegir
i m’excita la ment…
tants mons bullint  dèries dins el pensament !
m’encaparren la pensa
ben lluny de la gent,
doncs així soliua
quan ningú no es sent,
quan ja duc la bata
de boatiné…
es quan veig renéixer la pàgina embriaca
que torna bacant la meva ànima casta
i amara amb la  pluja del mot que no cansa
l’indomable so que escandeix…
el llenguatge

carmina ral

 

“imatge  Joan Brossa Poesia visual”