més enllà…

més enllà d’Es Vedrà
la boira agresta
s’endú l’escarpadura
del teu illot llunyà

i tot alló de mi
que m’escriu el  poema
deixant rastre d’escuma
rera el llast  enllunat
i tot alló dorment dins la teva pena
orfa de les manyagues
i altres estims…

més enllà de la mar
de sal retuda 
per dibuixar brodat un sol d’abril,
sense  parany d’enyor
apàtrida i perduda
i el teu amor silent surant enmig…

 

carmina ral