estralls

com la certitud del vers
burxant la matinada,
llera de sal voreja
l’eriçat vagareig de les onades

així serà l’estrall
d’un blau de mar severa
que’m perllongui en la fam
com una escata hereva

així serà el cremall
que fa l’ànima encesa,
que fa la subversió
després de la foguera

i  furtiva s’empara
i besa amb la mirada
la bellesa secreta
de l’ombra quotidiana…

 

carmina ral