hores…

He inquirit als peus
sobre un temps d’aigües blaves…
a la pell… el foc
de les nits immolades…

He buscat el feix
de besllum que esmussava
ferotgia d’ocres
envaint  vesprades…

M’abellit vestir
de nuesa i albarques
el preu de la fam
infinita debades…

Més l’hora que cerco
ha brollat del solatge
de la sorra alba
dibuixant miratges…
l’estona habitada
es dintre una llàgrima
que espera aquell vers
de l’estrofa salada…

Aquesta hora envejo
i la se ben guardada
a la brúixola antiga
d’agulla imantada,
insistent sageta
que fervent senyala…
latituds de nina
a la torre  de guaita…

 

carmina ral